Espècies invasores a Catalunya: els animals que amenacen la nostra biodiversitat
Punts clau
| Punt | Detalls |
|---|---|
| Problema creixent | Catalunya té més de 200 espècies animals al·lòctones identificades, de les quals unes 30 són considerades invasores |
| Cost econòmic enorme | Les espècies invasores costen a Espanya més de 1.000 milions d'euros anuals en danys i gestió |
| Origen principal: comerç de mascotes | El 60% de les espècies animals invasores a Catalunya provenen del comerç de mascotes |
| Efecte dominó | Una sola espècie invasora pot desestabilitzar tot un ecosistema i portar espècies autòctones a l'extinció |
| Prevenció i educació | A Granja Natura ensenyem la diferència entre espècies autòctones i exòtiques per prevenir futures invasions |
Les espècies invasores són una de les principals amenaces per a la biodiversitat a Catalunya i al món. Segons la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), les espècies invasores són la segona causa d’extinció d’espècies a nivell global, només per darrere de la destrucció d’hàbitats.
A Catalunya, el problema és especialment greu: la nostra posició geogràfica, el clima mediterrani i els ports comercials de Barcelona i Tarragona ens converteixen en una porta d’entrada per a espècies de tot el món. A Granja Natura (Navàs, Barcelona), dediquem part de les nostres activitats educatives a explicar la diferència entre espècies autòctones i invasores, i per què és tan important no alliberar animals exòtics al medi natural.
Què és una espècie invasora?
Una espècie exòtica invasora (EEI) és un organisme que:
- Ha estat introduït fora de la seva àrea de distribució natural (per acció humana)
- S’ha establert i reprodueix en el nou territori
- Causa danys ecològics, econòmics o sanitaris
No totes les espècies exòtiques són invasores. Moltes no sobreviuen o no causen danys significatius. Però les que sí ho fan poden provocar impactes catastròfics i sovint irreversibles.
Les espècies invasores més problemàtiques a Catalunya
Tortuga de Florida (Trachemys scripta)
La reina de les invasores a Catalunya.
- Origen: Sud-est dels Estats Units
- Com va arribar: Venuda massivament com a mascota als anys 80-90 i alliberades als llacs i estanys
- Impacte: Ha desplaçat la tortuga d’estany autòctona (Emys orbicularis) de la majoria dels seus hàbitats. Competeix per espai d’assolellament, menjar i llocs de posta
- Mida adulta: 20-30 cm de closca (molt més gran que les cries que es venien)
- Reproducció: Cada femella pot pondre 10-30 ous per temporada
- Distribució actual: Present a pràcticament totes les masses d’aigua de Catalunya
- Regulació: Prohibida la seva importació a la UE des de 1997. Inclosa al catàleg d’EEI
Cotorra argentina (Myiopsitta monachus)
La invasora urbana per excel·lència.
- Origen: Amèrica del Sud (Argentina, Uruguai, Brasil)
- Com va arribar: Escapades i alliberades d’aviaris i llars
- Impacte: Competeix amb aus autòctones per espais de nidificació. Els seus nius massius (fins a 200 kg!) danyen arbres i estructures. Pot afectar cultius frutícoles
- Població a Barcelona: Més de 6.000 exemplars (2024), en constant creixement
- Distribució: Barcelona, Tarragona, Girona i ciutats del litoral
- Curiositat: És l’únic lloro que construeix nius (la majoria niuen en forats)
Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)
- Origen: Àfrica i sud d’Àsia
- Com va arribar: Escapada de captivitat
- Impacte: Competeix amb aus autòctones per forats de nidificació (especialment amb la puput, el picot i el xoriguer)
- Distribució: Barcelona i àrea metropolitana, en expansió
- Mida: Més gran que l’argentina (40 cm), amb la característica anella al coll dels mascles
Visó americà (Neovison vison)
- Origen: Amèrica del Nord
- Com va arribar: Escapament de granges pelleteres als anys 80-90
- Impacte: Depreda directament sobre el visó europeu (Mustela lutreola), una de les espècies més amenaçades d’Europa. També afecta aus aquàtiques, amfibis i crancs de riu
- Distribució: Rius pirinencs i pre-pirinencs, en expansió
- Control: Programes de captura i esterilització, amb resultats limitats
Cranc de riu americà (Procambarus clarkii)
- Origen: Sud-est dels Estats Units i Mèxic
- Com va arribar: Importat per a l’aqüicultura als anys 70
- Impacte: Porta el fong Aphanomyces astaci, mortal per al cranc de riu autòcton. Excava galeries que danyegen dics i marges. Altera la vegetació aquàtica
- Resultat: El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) ha desaparegut del 90% dels rius catalans
- Distribució: Present a la majoria de masses d’aigua de terres baixes
Silur (Silurus glanis)
El gegant de l’Ebre.
- Origen: Europa oriental i Àsia central
- Com va arribar: Introduït al riu Ebre als anys 70 per a la pesca esportiva
- Impacte: Depredador suprem que ha alterat tota la cadena tròfica del riu. Menja anguiles, barbs, carpes i fins i tot ocells aquàtics
- Mida: Pot superar els 2,5 metres i els 100 kg — el peix d’aigua dolça més gran d’Europa
- Distribució: Ebre i afluents principals, pantans de Mequinensa i Riba-roja
- Curiositat: S’han observat silurs “encallant-se” a la riba per capturar coloms (comportament únic)
Vespa asiàtica (Vespa velutina)
L’amenaça per a les abelles.
- Origen: Sud-est asiàtic
- Com va arribar: Probablement amb importació de mercaderies (primer registre a França el 2004, a Catalunya el 2015)
- Impacte: Depreda massivament sobre abelles mel·líferes, amenaçant la pol·linització i l’apicultura. Una sola vespa pot matar 25-50 abelles al dia
- Cost: L’apicultura catalana perd milions d’euros anuals
- Distribució: Expandida per tota Catalunya, especialment al nord
- Control: Detecció i destrucció de nius (complexa i costosa)
Mapache (Procyon lotor)
- Origen: Amèrica del Nord
- Com va arribar: Escapament i alliberament de mascotes
- Impacte: Omnívors oportunistes que afecten aus (ous i pollets), amfibis i cultius. Porten paràsits potencialment perillosos per als humans (Baylisascaris procyonis)
- Distribució: Encara localitzats (Vallès, Maresme), en fase d’expansió
- Risc: Si no es controlen aviat, podrien establir-se com a Alemanya, on ja són plaga
L’impacte econòmic
Les espècies invasores no només afecten la biodiversitat — tenen un cost econòmic enorme:
- Espanya: Més de 1.000 milions d’euros anuals en danys i gestió
- UE: Més de 12.000 milions d’euros anuals
- Global: Més de 423.000 milions de dòlars anuals (dades IPBES, 2023)
A Catalunya, els costos inclouen:
- Control de la cotorra argentina a Barcelona: milions d’euros
- Gestió de la vespa asiàtica: centenars de milers d’euros en destrucció de nius
- Pèrdues en apicultura per la vespa asiàtica
- Programes de control del visó americà
- Restauració d’hàbitats degradats
Per què és tan difícil eliminar-les?
Un cop una espècie invasora s’estableix, eradicar-la és pràcticament impossible:
- Reproducció ràpida: Sense depredadors naturals, les poblacions creixen exponencialment
- Adaptabilitat: Les espècies que aconsegueixen establir-se són per definició molt adaptables
- Distribució àmplia: Quan es detecten, sovint ja ocupen territoris extensos
- Cost elevat: El control requereix esforços sostinguts durant anys
- Efecte hidra: Eliminar una espècie pot afavorir-ne una altra d’invasora
Per cada euro invertit en prevenció, s’estalvien entre 10 i 100 euros en control i reparació de danys. La prevenció és sempre la millor estratègia.
Què podem fer?
Com a ciutadans
- No alliberar mai animals exòtics al medi natural (més informació)
- No comprar animals exòtics per impuls — informar-se bé abans
- Reportar avistaments d’espècies invasores als Agents Rurals o plataformes de ciència ciutadana
- No transportar aigua, terra o plantes d’un lloc a un altre sense precaució
- Netejar equipament de pesca i navegació entre masses d’aigua
- Educar-se i educar — portar els nens a centres com Granja Natura on s’explica la diferència entre espècies autòctones i al·lòctones
Com a societat
- Reforçar els controls fronterers i del comerç d’espècies
- Invertir en detecció precoç i resposta ràpida
- Finançar programes de control i eradicació
- Educar des de les escoles sobre biodiversitat i espècies invasores
- Aplicar el principi de precaució amb noves importacions d’espècies
Coneix les espècies autòctones a Granja Natura
La millor manera de valorar la nostra biodiversitat és conèixer-la. A Granja Natura (Navàs, Barcelona), durant les visites guiades, expliquem als visitants:
- La diferència entre espècies autòctones i al·lòctones
- Per què les espècies invasores són un problema
- Com identificar les espècies invasores més comunes
- Què fer si trobem una espècie invasora
- Com les nostres accions quotidianes afecten la biodiversitat
Amb més de 40 espècies d’animals, Granja Natura és el lloc perfecte per aprendre a valorar cada espècie — al lloc que li correspon.
Reserva la teva visita a Granja Natura i aprèn sobre la biodiversitat de Catalunya.
T'ha agradat aquest article?
Vine a viure l'experiència en persona a Granja Natura
Reserva la teva visitaPreguntes freqüents
Quines són les espècies invasores més perilloses a Catalunya?
Les més impactants són: la tortuga de Florida (Trachemys scripta), la cotorra argentina (Myiopsitta monachus), el visó americà (Neovison vison), el cranc de riu americà (Procambarus clarkii), la vespa asiàtica (Vespa velutina), el silur (Silurus glanis) i el mapache (Procyon lotor). Cada una d'elles causa danys ecològics significatius.
Com arriben les espècies invasores a Catalunya?
Les vies d'entrada principals són: comerç de mascotes (animals alliberats o escapats), aigües de llast dels vaixells, transport de mercaderies, alliberament deliberat per pesca o caça, escapament de granges (pelleteres, piscifactories), i migració natural facilitada pel canvi climàtic.
Què puc fer si veig una espècie invasora?
Pots informar al Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat, als Agents Rurals (93 561 70 00), o registrar l'observació a la plataforma Natusfera o iNaturalist. No intentis capturar o eliminar l'animal per tu mateix — és perillós i pot ser contraproduent.
Per què és tan difícil eliminar les espècies invasores un cop establertes?
Perquè es reprodueixen ràpidament, no tenen depredadors naturals a l'ecosistema receptor, s'adapten bé al clima local i ocupen nínxols ecològics que queden buits. Eradicar una espècie establerta requereix anys d'esforç i milions d'euros, i sovint només s'aconsegueix controlar-la, no eliminar-la.
El canvi climàtic empitjora el problema de les espècies invasores?
Sí, significativament. L'augment de temperatures permet que espècies tropicals i subtropicals sobrevisquin a latituds on abans no podien. A més, debilita les espècies autòctones (estrès hídric, canvis en la reproducció), fent-les més vulnerables a la competència amb les invasores.
Articles relacionats
Per què no has d'alliberar animals exòtics al medi natural: impacte ecològic i conseqüències legals
Alliberar una tortuga, una cotorra o un peix exòtic al riu sembla un acte de bondat, però és il·legal i causa danys ecològics gravíssims. Descobreix l'impacte real i les alternatives responsables.
Animals autòctons en perill d'extinció a Catalunya i Espanya: espècies que hem de protegir
Del linx ibèric al trencalòs dels Pirineus, coneix les espècies autòctones en perill d'extinció a Catalunya i Espanya: amenaces, programes de conservació i com pots ajudar.