Has trobat una cria de cabirol o de senglar? No la toquis! Guia de què fer

Cada primavera i estiu, els Agents Rurals de Catalunya i els Centres de Recuperació de Fauna Salvatge (CRFS) reben desenes de cries de cabirol, senglar i altres animals que persones bienintencionades han “rescatat” del bosc. El problema? La immensa majoria d’aquestes cries no necessitaven cap rescat. Estaven exactament on havien de ser, esperant que la mare tornés.

A Granja Natura (Navàs, Barcelona), una de les preguntes que més rebem de les famílies que ens visiten és: “Hem trobat un cervatell sol al bosc, què fem?”. La resposta, en el 90% dels casos, és clara: no feu res, aneu-vos-en i deixeu-lo tranquil.

El gran malentès: “sol” no vol dir “abandonat”

El comportament de les cries de mamífers salvatges és molt diferent del que esperem. Quan veiem una cria sola, el nostre instint és pensar que està en perill. Però a la natura, la solitud de les cries és sovint una estratègia de supervivència.

Com funciona la criança del cabirol

La femella de cabirol (Capreolus capreolus) té una estratègia de criança molt específica:

1. Naixement (maig-juny): La femella té 1-2 cries (cervatells) en un lloc apartat
2. Camuflatge natural: Les cries neixen amb un pelatge tacat (marró amb taques blanques) que les fa pràcticament invisibles entre la vegetació
3. Immobilitat: Les cries romanen completament immòbils durant hores, fins i tot si un depredador passa a prop
4. Sense olor: Les cries neonates gairebé no tenen olor, el que les protegeix dels depredadors
5. Visites de la mare: La femella torna cada 4-8 hores per alletar-les, normalment a l’alba i al capvespre
6. Separació intencionada: La mare s’allunya deliberadament per no atreure depredadors cap a la cria amb la seva olor

Aquesta separació temporal és completament normal i essencial per a la supervivència de la cria. La mare NO ha abandonat el seu fill — està fent exactament el que la natura li ha ensenyat a fer.

Com funciona la criança del senglar

El cas del senglar (Sus scrofa) és diferent:

1. Ventrada (març-maig): La femella té entre 4 i 8 garrins
2. Grup familiar: A diferència del cabirol, els garrins de senglar es mouen sempre amb la mare i la resta del grup familiar
3. Pelatge ratllat: Els garrins neixen amb un pelatge castany amb ratlles clares longitudinals que els camufla
4. Mare protectora: La femella de senglar és extremadament protectora i pot ser agressiva si percep una amenaça
5. Independència progressiva: Els garrins comencen a alimentar-se sols cap als 3-4 mesos

Si trobes garrins de senglar, la mare és gairebé segur a prop. Allunya’t immediatament.

Quan SÍ és una emergència real

Hi ha situacions en què una cria sí que necessita ajuda. Aprèn a reconèixer-les:

Signes que una cria necessita ajuda

• Mare morta visible: Si trobes el cos de la mare a prop (atropellament, caça)
• Cria ferida: Sang visible, membre trencat, ferides obertes
• Mosques i larves: Presència de mosques volant al voltant o larves sobre el cos (indica que l’animal porta molt de temps sense atenció)
• Deshidratació severa: Si la pell de la nuca, pessigada suaument, no torna ràpidament al seu lloc
• Hipotèrmia: Orelles i extremitats fredes, l’animal tremola
• Cria que bela contínuament: Una cria que crida sense parar durant hores pot estar realment en problemes
• Zona de perill: La cria està al mig d’una carretera o en una zona de construcció

Signes que la cria està BÉ

• Tranquil·la i immòbil: La cria està amagada, quieta, amb els ulls oberts i brillants
• Pelatge net: Sense mosques, larves ni brutícia excessiva
• No crida: Està en silenci (comportament normal de camuflatge)
• Temperatura normal: El cos es nota tebi al tacte (si la toques accidentalment)
• Zona segura: Està en un prat, sota un arbust o entre herba alta

Protocol pas a pas: què fer si trobes una cria

Pas 1: Atura’t i observa

• Mantén una distància mínima de 20-30 metres
• Observa durant uns minuts: com és l’animal, què fa, on és
• No t’hi acostis, no la toquis, no la fotografiïs de prop

Pas 2: Avalua la situació

Pregunta’t:

• Hi ha signes de ferides o malaltia? → Emergència
• Hi ha el cos de la mare a prop? → Emergència
• La cria és en una zona de perill (carretera)? → Emergència
• La cria està tranquil·la, amagada, sense ferides? → NO és emergència

Pas 3a: Si NO és emergència

1. Allunya’t almenys 50 metres del lloc
2. Marca mentalment la ubicació (foto de l’entorn des de lluny)
3. Torna al cap de 6-8 hores per comprovar si la cria encara hi és
4. Si ha desaparegut: la mare ha vingut a buscar-la. Tot correcte
5. Si encara hi és (24+ hores, mateixa posició): truca als Agents Rurals

Pas 3b: Si ÉS emergència

1. Truca immediatament al 112 o als Agents Rurals (93 561 70 00)
2. No toquis l’animal si no és estrictament necessari
3. Si cal moure’l de la carretera: usa guants o un drap, manipula amb delicadesa
4. No li donis menjar ni llet — la llet de vaca és tòxica per a moltes espècies
5. Espera instruccions dels professionals

Espècie per espècie: guia específica

Cries de cabirol (cervatells)

• Època: Maig - juliol
• Aspecte: Pelatge marró amb taques blanques, mida d’un gat petit
• Comportament normal: Immòbil a l’herba, sol, en silenci
• Error més comú: Recollir-lo perquè “està sol i abandonat”
• Què fer: Marxar i no tocar-lo. Si al cap de 24 hores és al mateix lloc exacte, trucar als Agents Rurals

Garrins de senglar

• Època: Març - juny (principal), pot haver-hi tot l’any
• Aspecte: Pelatge castany amb ratlles longitudinals clares
• Comportament normal: En grup, seguint la mare
• Error més comú: Apropar-s’hi per fotografiar-los o tocar-los
• Què fer: Allunya’t ràpidament i en silenci. La mare pot ser molt agressiva

Pollets d’au

• Època: Abril - agost
• Aspecte: Plomatge incomplet, poca capacitat de vol
• Comportament normal: A terra o en branques baixes, els pares a prop
• Error més comú: Agafar-los i “tornar-los al niu”
• Què fer: Si és un pollet amb plomes (volander), deixa’l on és. Si és un pollet sense plomes (nònat), pots posar-lo en una branca alta. Si hi ha un gat a prop, retira el gat

Cries de conill

• Època: Febrer - setembre
• Aspecte: Molt petites, amb pèl curt
• Comportament normal: Al cau, la mare visita 1-2 vegades al dia per alletar-los
• Error més comú: Desenterrar el cau accidentalment (jardí, camp)
• Què fer: Si descobreixes un cau, tapa’l suaument i marca’l. No manipulis les cries

Cries d’eriçó

• Època: Abril - octubre
• Aspecte: Petites, amb punxes blanques toves
• Comportament normal: Al niu, amb la mare
• Error més comú: Agafar-los quan es troben fora del niu
• Què fer: Si una cria d’eriçó deambula sola de dia i pesa menys de 300 g, probablement sí necessita ajuda. Truca al CRFS

El mite de “l’olor humana”

Un dels mites més estesos és que si toques una cria, la mare la rebutjarà per l’olor humana. Això no és del tot cert:

• La majoria de mamífers no rebutgen les cries pel simple fet d’haver estat tocades
• El que sí passa és que l’olor humana pot alertar depredadors de la presència de la cria
• El problema real no és l’olor, sinó que en recollir la cria, la separes de la mare definitivament
• En el cas de les aus, l’olfacte és molt poc desenvolupat: la mare no detectarà l’olor humana

De tota manera, la regla d’or continua sent la mateixa: no toquis les cries.

Per què emportar-se una cria a casa és il·legal i perjudicial

Segons la legislació catalana i espanyola, mantenir fauna salvatge a casa és una infracció administrativa greu (o penal, segons l’espècie):

Motius legals

• La fauna salvatge és patrimoni natural públic
• Les espècies protegides (com el cabirol) requereixen permisos especials
• Les sancions poden arribar a desenes de milers d’euros

Motius biològics

• Dieta: La llet de vaca, de cabra o els substituts comercials són inadequats per a la majoria d’espècies
• Impregnació: Una cria criada per humans (imprinting) pot perdre la por als humans, el que la condemna a no sobreviure al medi natural
• Socialització: Necessiten aprendre comportaments de la seva espècie (fugir, buscar menjar, interactuar amb congèneres)
• Malalties: Sense veterinari especialitzat, les malalties no es detecten a temps

“Cada primavera rebem trucades de persones que han criat un cervatell durant setmanes i ara no saben què fer. L’animal ja no pot tornar al bosc perquè ha perdut la por als humans. Aquell acte de ‘bondat’ ha condemnat l’animal.” — CRFS Torreferrussa

Com educar els nens sobre la fauna salvatge

Trobar una cria al bosc és una oportunitat educativa fantàstica si es gestiona bé:

• Expliqueu als nens per què la cria és allà sola (estratègia de supervivència)
• Ensenyeu-los que ajudar no sempre vol dir intervenir
• Fomenteu l’observació des de la distància
• Visiteu Granja Natura per aprendre sobre la fauna salvatge de Catalunya amb monitors especialitzats
• Utilitzeu l’experiència per parlar sobre respecte a la natura

Aprèn a respectar la fauna salvatge a Granja Natura

A Granja Natura (Navàs, Barcelona), els nostres monitors expliquen als visitants com funciona la fauna salvatge del bosc mediterrani, quines espècies viuen a prop nostre i com actuar correctament si trobem animals al camp. Amb més de 40 espècies d’animals, les nostres visites guiades són la millor manera d’aprendre a respectar la naturalesa.

Perquè a vegades, la millor manera d’ajudar és no fer res.

Reserva la teva visita a Granja Natura i aprèn a conviure amb la fauna salvatge.